Després d'haver caminat vuit milles al voltant de la pista del Camp de Polo (després em va dir que estava aterrit de sortir de l'armari), i d'haver menjat un picnic per dinar, m'ensenyà el seu llibre de poemes. Pàgina rera pàgina estava plena de frases com "que fotin el món" i "a qui li importa". Ens vam asseure tranquil·lament, abans de preguntar-li si hi havia alguna altra cosa.
"Sí", digué baixant el cap.
Llavors, silenci.
"Ets gai?", li vaig preguntar.

Encara avui, no sé per què vaig preguntar això, perquè no tenia ni la més remota idea de que ell ho fos. No coincidia amb cap dels estereotips: era atlètic i gens efeminat.
El primer comentari que vaig fer fou, "però tenies una xicota...". Ell em digué que mai havien estat massa units.
"Ja ho sabies des de feia dies, oi?", em preguntà.
No, no era així. Com ho hagués sabut? Perquè li agradava cuinar i netejar la casa?

Després d'un temps, vaig començar a entendre el per què ell estava segur de què jo ho sabia. Això és una cosa que ell sempre ha estat. Ser gai transpira cada porus del seu ser. Si jo hagués de sortir de l'armari de cop i volta a tothom com a dona, probablement diria: "ja ho havies sospitat, oi?", perquè... com no?
També em vaig començar a adonar que la gent gai i lesbiana són tan heterogènia com la gent heterosexual. Els estereotips són allò que veiem a la TV i a les revistes: l'home en un vestit (ell porta vestits alguna ocasió, però això és una altra història), la dona en un vestit d'home... no són totes les possibilitats, però hi ha nois gais que són jugadors de futbol, i noies lesbianes que porten maquillatge i talons alts.

Desitjaria que hagués pogut expressar la seva homosexualitat en una edat molt més precoç. Quan li vaig dir al meu fill que l'estimava, sospirà com qui s'allibera d'una càrrega i contestà: "Ara ja puc abaixar les meves espatlles. Ara ja puc apujar la meva veu una octava". Això m'entristí més que cap altra cosa, perquè estava atrapat en la creença dels estereotips, donat que si volia relaxar la seva postura o apujar el to de la seva veu, llavors, tothom sabria que ell era gai i seria rebutjat.

Desitjo i espero que estiguem estudiant ara que els nostres fills tenen unes identitats úniques i variades, i que els hem d'estimar no pel fet d'aquestes variacions, sinó com a causes i conseqüències d'aquestes.