No crec q el sexe per sexe sigui bo, i la gent que ho fa està una mica malalta, és lamentable que la llibertat hagi degenerat en això. Ara fes la prova i pregunta amb gent del voltant, o altres gais. Les respostes seran similars. El que passa que l'hetero ha viscut la seva sexualitat dintre de la convenció social, i aquesta, influenciada en la nostra cultura per la religió (gran repressora del sexe), provoca repressió sexual. Si no mira quants assetjaments sexuals i violacions hi ha al cap d'un any. Els gais no han estat dintre aquesta convenció social, ja que històricament la sexualitat gai ha hagut d'estar amagada, i per tant en no entrar dintre els paràmetres convencionals, no s'ha sotmès a la repressió. Com a mínim, no en un grau tant alt. I és més crec que una mateixa persona (bé no hoc crec, ho se per pròpia experiència), pot passar d'un estat de promiscuïtat a un altre que no ho sigui, i viceversa. i si no mira el teu amic. Això no li suposarà cap trauma sempre i quan faci sempre allò que realment desitja. És a dir, si desitja estar amb molts nois i hi està, se sentirà a gust. Segurament es cansarà, o buscarà una parella estable en algun moment. I aleshores aquesta persona es capaç de viure l'amor amb una sola persona i compartint la sexualitat amb aquesta sola persona. D'altres vegades, existeixen relacions obertes, de vegades funcionen, i de vegades no, s'ha d'estar molt preparat. Crec que en el món gai es veuen molts més tipus diferents de parelles que en el món hetero.

Ara et contesto a les teves preguntes concretes:
 
a) Estem maleïts i condemnats a errar sense trobar l’amor veritable?
No. el trobaràs, o no el trobaràs, però la teva orientació sexual no hi juga un paper decisiu. I potser no saps mai si aquell amor que creies veritable ho es de veritat. Però això als heteros també els hi passa.

b) Tan superficials són les relacions entre nosaltres, que la més mínima oportunitat de lligar amb un noi atractiu, ens impulsa a llençar la casa per la finestra (en el pitjor sentit de l’expressió)?
No. Depèn de la relació. Hi ha relacions fortes i relacions febles. Si la relació es trenca, era forta o era feble? i si era feble quin futur tenia aquella relació? No coneixes cap parella hetero que hagi passat per això? Jo t'asseguro que sí.

c) Tan poc amor hi ha a les nostres relacions, que ens manca la capacitat de superar entrebancs o moments dolents, i a la mínima ho deixem córrer?
L'experiència m'indica que no. Que som capaços de superar aquests moments, però com la majoria de vegades depèn de cada una de les persones i de la relació entre aquests. I de veritat que veig certa obsessió en la manca d'amor en les relacions gais. No és pas així. Un cop més et dic, que hi ha de tot.

d) No és pitjor aquesta incapacitat de trobar l’Amor-de-les-nostres-vides, que l’homofòbia o la falsa tolerància vers l’homosexualitat?
Aquesta pregunta sembla fàcil, però no ho es, ja que te dos llenguatges diferents. Si un es creu incapacitat per trobar l'amor-de-les-nostres-vides (adlnv, per resumir), segur que no el trobarà. No hi ha pitjor sord que el que no vol sentir (i sento si aquesta frase feta, pot ferir algú, no és la meva intenció). Ser incapaç de trobar l'adlnv, és una sensació, més que no pas una qualitat. Si has tingut males experiències potser et creus incapaç, i potser la pregunta seria una altra: Quines expectatives tens en els nois que coneixes? Potser hauries de començar per aquí. El problema de molts dels que pensen com tu, es que pensen en clau final, és a dir: penses en el final abans que en el principi: "Vull conèixer aquest noi per veure si es el noi de la meva vida", i això és, penso, un error, per dos motius: a) Si no el coneixes gaire no pots fer una afirmació tan forta, a no ser que consideris l'amor un sentiment fluix; i b) et perdràs un dels millors moments, conèixer l'altra persona de forma relaxada i sense tensió, sense la tensió de pensar que et deixarà, o que no serà ell. Has de deixar l'objectiu final, per a deixar-te gaudir pel moment present. Que el futur arriba, però arriba demà, i avui és avui. L'homofòbia és un atac al dret individual de l'altre.

4.-Ha valgut la pena la lluita de tants (molts s’hi han deixat la pell) perquè la societat “accepti” les relacions homosexuals, quan sembla que la major part d’aquestes relacions no valen la pena?
Clarament sí. Si per tu no valen la pena, allà tu. Per què només tens un tipus de relació al cap? Per què penses en clau hetero. El pensament gai sempre ha anat més enllà del model heterosexual clàssic de relació sexo-afectiva. Crec que sovint a molts gais els hi falta obrir la ment.

Si vols com exemple et podria parlar de mi, del meu cas, de les meves relacions. Segurament molts també te'n podrien parlar. Sempre he fet allò que he volgut, com a mínim ho he intentat. He estat promiscu, he tingut parelles, he tornat a ser promiscu. Avui soc feliç. Abans també ho era, però d'una manera diferent. Avui tinc la felicitat de compartir la meva felicitat amb el noi que més m'estimo. Es diu Isaac, i vivim junts. Sóc realment feliç per estar on estic. Però si abans no hagués fet el que hagués volgut, segurament avui no ho seria. Si en tota relació hagués buscat amor... avui no el tindria, ja que m'hagués decepcionat, perquè l'amor si és bo, no sempre és troba a la primera, però tampoc  s'ha d'estar buscant sempre amor... o t'agrada estar menjant sempre el mateix plat i fer sempre al mateixa rutina? I el que t'he dit abans: cada persona és un món, i els gais som persones dintre del món.