L'ejaculació
precoç és la manca de control sobre el reflexe
ejaculatori, per tant és un trastorn de la fase de
l'orgasme durant la relació sexual.
Quants
tipus d'ejaculació precoç hi ha?
L'ejaculació
precoç primària es refereix a aquella que ha existit
sempre, és a dir, l'individu mai ha controlat l'ejaculació.
L'ejaculació precoç secundària té lloc quan s'instaura
en un moment determinat de la vida de l'individu.
Com
se sap si un és ejaculador precoç?
En
una relació sexual normal, l'excitació en l'home augmenta
progressivament fins la fase anomenada "pic", gaudint
del seu plaer sexual fins el moment que de forma voluntària
arriba al clímax. L'ejaculador precoç no pot romandre en la
fase "pic", sinó que existeix una excitació ràpida
i una ejaculació involuntària i prematura. Per a solucionar
aquest problema se sol emprar el procediment desenvolupat
per Masters i Johnson (1970), que ha demostrat ser molt eficaç
en el tractament de l'ejaculació precoç, ja que segons un
estudi fet per Kilmann i Auerbach al 1979, la taxa d'èxit
terapèutic se situava entre el 90 i el 98%
És important
que l'especialista realitzi un bon diagnòstic, ja que en
moltes ocasions el problema es produeix per desconeixement
i/o mala informació sexual.
La
tècnica que s'exposa a continuació ha de ser prescrita per
un especialista que garanteixi la seva correcta aplicació,
i que realitzi els ajustament oportuns en cada fase de la
tècnica.
:: Fases, procedimiento y temporalización
de la técnica ::
Pràctica
de la tècnica de compressió.
La tècnica de compressió consisteix en què el polze es recolzi
en el frenell (cara inferior del penis), i els dits índex
i mig es col·loquin en la cara superior d'aquest (cada un
al costat del solc balanoprepucial). Per una correcta aplicació,
la parella hauria de col·locar-se recolzada en el respatller
de la capçalera del llit i amb les cames estirades i obertes;
l'individu ejaculador precoç descansa sobre l'esquena amb
el cap dirigina cap als peus del llit, la seva pelvis queda
col·locada entre cames de la parella. Des d'aquesta posició,
la parella manipula amb comoditat els genitals de l'individu.
Quan l'individu arriba la sensació d'inevitabilitat ejaculadora,
la parella ha de pressionar durant 3 o 4 segons el penis,
amb força i tal i com s'ha descrit, impedint així l'ejaculació.
Quan l'individu respongui a la pressió exercida perdrà immediatament
l'urgència d'ejacular i disminuirà del 10 al 30% la seva erecció
total. Es deixarà descansar uns 15-30 segons i es tornarà
a començar de nou l'estimulació dels genitals de l'individu,
procedint igual que abans vers la nova inevitabilitat ejaculatòria.
Aquest exercici es durà a terme durant 15 a 20 minuts, durant
tres dies.
Introducció
del penis sense moviment.
L'individu s'estirarà d'esquena i la parella es posarà a sobre
d'ell recolzant-se en els genols i rodejant amb les cames
a l'individu. En aquesta posició la parella introduirà el
penis i el mantindrà en el seu interior sense realitzar cap
moviment mentre l'individu controla i impedeix l'ejaculació.
Si l'individu nota que el seu nivell d'excitació fa perillar
el control de l'ejaculació ha d'advertir-ho d'immediat a la
parella i aquesta, després d'extreure el penis aplicarà la
tècnica de compressió durant 3 o 4 segons. Un cop aconseguida
la retenció de l'ejaculació, la parella tornarà a introduir-se
el penis.
Aquest exercici es durà a terme durant uns 25 minuts, durant
al menys tres dies, o fins que s'aconsegueixi perllongar el
temps de permanència del penis sense ejacular.
Introducció
del penis amb moviment.
Un cop introduït el penis, l'individu realitzarà moviment
pèlvics amb la finalitat de mantenir l'erecció, però sense
que es produeixi l'ejaculació, en la mateixa postura que s'ha
descrit en el pas 2. En cas de què l'individu noti la urgència
ejaculatòria es repetirà el fet en el pas 2.
Un cop existeixi una adequada durada de la penetració, es
permetrà l'ejaculació en aquesta postura.
Coit
en posició lateral.
La fase final del control ejaculatori té lloc en posició lateral,
que permetrà un màxim del control ejaculatori. L'individu
pot mantenir moviments pèlvics amb l'erecció controlada.
Un cop s'ha consolidat un adequat control de l'ejaculació,
pot passar-se a altres postures, tot i què no són recomanables
aquelles on l'individu està en posició superior, ja que provoca
un major esforç ejaculatori, pel que sempre que sigui possible
haurà d'evitar-se. És convenient que abans de procedir al
coit, durant els primers mesos de control adequat de la tècnica
d'ejaculació, que es procedeixi a realitzar dues o tres vegades
la tècnica de compressió.
Per últim s'aconsella que durant sis mesos es practiqui la
tècnica de compressió, al menys un cop per setmana abans del
coit (les restants relacions sexuals durant la setmana es
duran a terme sense la tècnica de compressió).
És convenient que es dediqui un dia al mes a practicar exclusivament
la tècnica de compressió sense coit.
:: Autoría ::
Artículo
original de www.tuotromedico.com Traducido y adaptado por Arnau Tost.
Fotografia
merament amb finalitats estètiques i deslligada del text.
Revisión: XII/02
·
·
Síntesis
Imprimir
Comentar
Favoritos
Enviar
Buscar
Anterior
Índice
Aquest document s'ha imprès des del web de SalutMental
a http://www.salutmental.com
'.
En
una relació sexual normal, l'excitació en l'home augmenta
progressivament fins la fase anomenada "pic", gaudint
del seu plaer sexual fins el moment que de forma voluntària
arriba al clímax. L'ejaculador precoç no pot romandre en la
fase "pic", sinó que existeix una excitació ràpida
i una ejaculació involuntària i prematura. Per a solucionar
aquest problema se sol emprar el procediment desenvolupat
per Masters i Johnson (1970), que ha demostrat ser molt eficaç
en el tractament de l'ejaculació precoç, ja que segons un
estudi fet per Kilmann i Auerbach al 1979, la taxa d'èxit
terapèutic se situava entre el 90 i el 98%
Artículo
original de 
:: resolució 800x600