LA MEVA HISTÒRIA. - Sergi, 22 anys.

Tot va començar el febrer d'aquest any, quan em vaig assabentar que a la Universitat de Barcelona hi existia un grup de gais i lesbianes anomenat "Sin Vergüenza". Ple de nervis vaig decidir anar a una de les seves reunions. Va ser allà on el Tony es va fixar en mi i jo en ell. En realitat, jo estava massa confós com per fixar-me en si algun dels nois que hi havia allà era l'home de la meva vida; per tant, em vaig fixar només en l'exterior. Per realitzar un debat ens van distribuir en dos bàndols, i el Tony va posar-se descaradament al meu costat. Vam parlar de diferents coses i ens va sorprendre saber que tots dos vivíem a la mateixa ciutat, Cornellà.

Durant les tres setmanes següents no vaig poder assistir a les reunions per diferents motius, i el Tony havia perdut tota esperança de tornar a veure'm, però un meravellós 21 de març va permetre que ens retrobéssim. Vam acabar en una discoteca, i ballant una cançó d'Alaska van començar a sortir espurnes entre els nostres cossos: ens vam agafar les mans i vam acabar fent-nos el petó més meravellós de la meva vida. 

Des de llavors la nostra vida ha canviat. El nostre món s'ha il·luminat i no podem estar separats ni un segon, tot i que cadascú viu a casa seva amb els seus pares. Els del Tony saben que ell és gai però no ho han acabat d'acceptar, tot i que cada dia se'n fan més a la idea. Els meus pares saben que sóc gai i ni ho accepten ni ho respecten, per tant el Tony i jo ens hem de veure, però el gran moment ja ha arribat. Aquest estiu (1999) anem a viure junts a casa del Tony. El pobre ha hagut d'esperar 3 anys, però ja ha aconseguit el pis que volia. Ara ens queda tot un estiu de traslladar mobles i demés i després... LA FELICITAT!!!!!!!! Pot semblar molt típic, però cada dia ens estimem més i que la força del nostre amor pot superar tot tipus d'entrebancs en forma de malentesos, baralles, malalties o el que sigui. Desitjo que tota persona pugui viure un amor així per viure en la terra com si fos el cel. Tots els meus amics i amigues de la Universitat saben que sóc gai i s'ho han pres molt bé. De fet, alguns cops quedem el tony i jo amb ells i ens ho passem molt bé. Ja he acabat la carrera i he començat fa poc a fer la Prestació Social Substitutòria. també m'he apuntat a les llistes d'interinatge de mestres d'Educació Musical i he estat treballant en tres centres diferents, fins ara.