DESCOBRINT-ME. - Andreu, 24 anys.

Durant molt de temps vaig estar obsessionat en "triar". En el meu cercle d'amistats que veia preparats, a poc a poc, els vaig anar explicant que tenia dubtes, que m'imaginava amb nois, encara que no em sentia incapaç d'enamorar-me d'una noia. De fet, em sentia molt pressionat per si ho era o no (gai, és clar). Hi havia dies que em sentia catastròficament gai, això volia dir ser diferent per sempre, renunciar a una família, a tenir un amor romàntic i acceptat... Després d'un temps vaig aprendre dos coses molt importants: la primera és que qui de veritat t'apreciï ho farà igual si ets o no gai o bi o el què siguis (si no és així, potser és que no valien la pena ni com a amics ni com a persones). La segona és que no has d'esperar a trobar cap conclusió, només has de fer allò amb que et sentis bé en cada moment, sent sincer sobretot amb tu mateix, i amb els altres.